Aportacions periòdiques

Per fi et sobren 150 € al mes. Els tens apartats, surten sols el dia 1, i ara toca la pregunta següent: què en fas.

I tan bon punt la formules en veu alta, algú et diu que ara no. Que està tot caríssim. Que esperis que baixi. Que el teu cosí hi va entrar en mal moment i encara se’n recorda.

Així que et quedes quiet, esperant un senyal que no arribarà, perquè el senyal només existeix després.

Dues preguntes que no són la mateixa

Quan algú diu «no sé si és bon moment», està barrejant dues decisions ben diferents:

• Quant, que depèn de la teva vida: el que pots sostenir sense desfer-ho al març.
• Quan, que depèn d’una cosa que no controles ni coneixes.

La primera la pots contestar avui. La segona no la pot contestar ningú, ni tu, ni el teu cosí, ni qui surti a la tele.

Les aportacions periòdiques no són una tècnica per guanyar més. Són la resposta a la segona pregunta: consisteixen a deixar de contestar-la.

El truc del gràfic de sota

A les dues peces anteriors l’eix horitzontal era el temps que passa. Aquí és una altra cosa: és el moment que tries.

Per a cada any, la corba contesta «si hi haguessis posat tots els diners de cop just aquí, amb quant acabaries?». I la línia recta és el que obtens aportant una mica cada mes, sense triar res.

Quan la corba és per damunt de la recta, encertar t’hauria anat millor. Quan és per sota, pitjor. El problema és que per saber on ets en aquesta corba cal esperar que s’acabi.

Tres camins que acaben al mateix lloc

El simulador et deixa triar la forma del camí. Els tres acaben exactament al mateix punt, amb la mateixa rendibilitat mitjana. L’única cosa que canvia és l’ordre en què arriba.

Amb 150 € al mes durant deu anys —18.000 € posats en total, i aquell 3 % anual de sempre— surt això:

Hi ha dues coses a dir d’aquesta taula, i cap de les dues és la que s’acostuma a explicar.

La primera: aportar cada mes perd en dos dels tres casos. No és cap mecanisme per treure’n més. Si el camí puja sense ensurts, entrar-hi abans és millor, sense més misteri: els diners hi van ser més temps. Qualsevol que t’ho vengui com una manera de guanyar més t’està venent una cosa que no és.

La segona: la columna de la dreta no es mou. 24.190 € en els tres casos. Posar-hi tots els diners el primer dia no depèn del camí, només d’on comença i on acaba. Tot el drama del recorregut —el sotrac, la pujada, el sobresalt del mig— li és exactament igual.

Qui sí que ho nota és qui va posant diners pel camí. I ho nota en totes dues direccions.

Doncs per a què serveix?

Mira la corba del simulador amb la forma «cau i es recupera». El millor moment per haver-hi entrat és el fons del sotrac, cap a l’any 4: 29.982 € en comptes de 24.190 €.

Gairebé sis mil euros per encertar un mes.

Ara la pregunta incòmoda: estant a l’any 2, com saps que encara ha de baixar? No ho saps. El que veus des de dins és una caiguda, i una caiguda s’assembla exactament igual quan continuarà que quan és a punt d’acabar-se. Per això el simulador marca aquest punt amb l’etiqueta que li toca: només es veu mirant enrere.

I si decideixes esperar a estar segur, el normal és no arribar-hi mai. Aquest cas també és al gràfic: és l’extrem dret, l’any 10. Acabes amb 18.000 €, que és exactament el que hi vas posar.

Aportar cada mes no et posa al millor lloc de la corba.
Et treu de la corba.

Què no diu, això

Aquí cal ser especialment clar, perquè és la peça on seria més fàcil colar-te alguna cosa.

No diu on posar aquests diners. Ni un producte, ni un tipus de producte, ni un lloc. Aquesta decisió no la toca aquest article.

No diu que guanyaràs un 3 %. Aquest número és un supòsit que hi poses tu i que pots canviar. Posa’l en negatiu i veuràs que el mecanisme continua funcionant igual, només que cap avall: aportar cada mes tampoc et salva d’un camí que acaba pitjor del que va començar.

Els tres camins no són prediccions. Són formes. No hi ha cap probabilitat al darrere, ni dades de cap mercat ni de cap període. Són «què passa si el camí té aquesta pinta», i prou.

I la columna de «de cop» sol ser mentida en el teu cas. Compara posar-hi 18.000 € el primer dia amb aportar-los al llarg de deu anys, i per això calen 18.000 € el primer dia. Si els tinguessis, no estaries llegint una peça sobre aportar 150 € al mes. La comparació hi és per aïllar l’efecte del moment, no perquè sigui una alternativa real.

Per a gairebé tothom l’elecció de debò és molt més petita i molt més avorrida: començar aquest mes, o esperar a veure.

Ara, amb els teus números

• El que aportes cada mes decideix la mida, no la forma. Canvia’l i veuràs que tot escala igual.
• L’horitzó és el termini, i al gràfic és també l’eix: cada punt és un moment que hauries pogut triar.
• La forma del camí és el control interessant. Canvia’l i mira com la recta es mou mentre l’extrem esquerre de la corba es queda clavat.

Si te’n quedes una sola frase: això no substitueix encertar, substitueix haver d’encertar. Que és l’única cosa que tenies a l’abast des del principi.