El cost d’oportunitat

És divendres i t’han ingressat la paga extra: 3.000 €. Són allà, al compte, i per primera vegada en molt de temps no tenen amo.

I es dona la casualitat que fa mesos que mires una cosa que costa exactament això. Un sofà que aguantarà quinze anys. Una moto de segona mà. Un viatge llarg, d’aquells que s’expliquen durant anys.

Mires el saldo, mires el preu i penses: puc.

I pots. El problema no és aquest. El problema és que el preu que estàs mirant és incomplet.

El preu que no surt a l’etiqueta

Quan pagues aquests 3.000 €, passen dues coses. La primera la veus: t’endús el sofà. La segona no la veu ningú, perquè consisteix en una cosa que deixa de passar.

Els 3.000 € que no et gastes no es queden quiets esperant-te. Si són en qualsevol lloc on creixin, l’any següent ja no són 3.000. Són una mica més. I l’altre any el que creix no és el que hi vas posar, sinó el que ja hi havia: creix sobre el que ja ha crescut.

Al principi la diferència és tan petita que fa riure. Uns quants euros. Res. Aquest és justament el motiu pel qual gairebé ningú no la té en compte: durant els primers anys, no compensa ni mirar-la.

I després, sense avisar, deixa de ser petita.

Doncs quant costa de debò el sofà?

Amb un 3 % anual, els 3.000 € que no et gastes són 4.032 € d’aquí a deu anys. I 7.282 € d’aquí a trenta.

El sofà no costa 3.000 €.
Costa 3.000 € avui o, mirat a deu anys, 4.032 €.

Aquests 1.032 € de diferència són el cost d’oportunitat: el que pagues per tenir-lo ara en comptes de després. No surt a cap rebut i tot i així el pagues, repartit al llarg de deu anys, en forma d’alguna cosa que no arriba a passar.

Un avís sobre aquests euros

El número que et dona el simulador són euros d’aquí a deu anys, no d’avui. I els euros del futur són més petits: amb 4.032 € d’aquí a deu anys compraràs menys coses de les que compraries avui amb 4.032 €, perquè els preus hauran pujat pel camí.

Si ho vols veure en euros d’avui, canvia el commutador «Com t’ho mires» que hi ha sota el resultat. El número es fa més petit i menys espectacular, i a canvi et diu una altra cosa: què hi podries comprar, en comptes de quants bitllets tindries.

Sota el resultat també hi veuràs el creixement anual aplicat. En euros del futur és el 3 % que hi has posat; en euros d’avui és aquest 3 % menys la inflació. Si algun cop el número gros no et quadra, aquest és el que ho explica.

(Quant encongeixen els diners amb els anys té una peça pròpia, més endavant. Aquí n’hi ha prou de saber que el commutador hi és.)

El 3 % és teu, no meu

Aquest 3 % que porta el simulador no és cap previsió. Ni meva ni de ningú: és un número de sortida perquè la cosa arrenqui, i el primer que té sentit que facis és canviar-lo.

Ningú no sap què rendirà res d’aquí a vint anys. El que sí que pots fer és provar diversos supòsits i quedar-te amb la forma del resultat en comptes de la xifra exacta. Posa’l a 0 i veuràs què queda quan en treus la part que no controles: només la inflació mossegant.

I ja que hi ets, prova també de moure el termini. És el control que més canvia el resultat, i no per poc. Amb els mateixos 3.000 €: apujar la rendibilitat del 5 % al 7 % durant deu anys hi afegeix uns 1.015 €; deixar-la al 5 % i passar de deu anys a vint hi afegeix uns 3.073 €. Tres vegades més, i sense haver d’encertar res: només esperant.

El termini és, a més, l’única cosa d’aquesta llista que no es pot comprar més tard.

Què no diu, això

Això no diu que no et compris el sofà.

Hi ha una versió molt pesada d’aquest càlcul que consisteix a agafar una despesa petita i quotidiana, multiplicar-la per quaranta anys i anunciar-te que el cafè et costa un pis. El càlcul surt, sí. I no serveix de res: converteix una eina en un retret i, de passada, s’oblida que la vida passa ara i no només d’aquí a quaranta anys.

El que et dona el cost d’oportunitat és una segona xifra per posar al costat de la primera. Tres mil euros avui, o tres mil tres-cents dels d’avui d’aquí a deu anys. Hi haurà vegades que miraràs aquesta comparació i te’l compraràs igualment, sabent què costa. Aquest és exactament l’objectiu: que la decisió sigui teva i estigui completa.

Ara, amb els teus números

A sota tens el mateix càlcul, amb les teves xifres en comptes de les meves.

Tres coses que ja saps llegir:

• El que et gastaràs és el sofà, el viatge o el que sigui. Posa-hi el preu real.
• L’horitzó és quants anys mires endavant. Mou-lo: és on hi ha l’espectacle.
• Com t’ho mires decideix si el resultat surt en euros del futur (el que tindries) o en euros d’avui (el que hi podries comprar).

I quan tinguis un escenari que t’interessi, l’enllaç de la pàgina porta els teus números a dins: desa’l a les adreces d’interès i tornaràs just aquí.

Gairebé totes les decisions de diners són aquest mateix compte amb una altra roba: quants anys et quedes en un pis, quants quilòmetres li fas a un cotxe, quant triga un préstec a tornar-se. En totes hi ha un termini, i en totes el resultat es reordena quan el mous.

La diferència entre unes i altres és cap a on va el rellotge. Aquí anava a favor teu. No sempre ho fa.